Cites 

"... els mestres haurien d'aprofitar els moments de llibertat i joc dels nois per a observar-los, veure els aspectes del seu caràcter i les actituds que normalment en classe no es revelen. (...) no per a usar-les contra ells, sinó per a conèixer-los més". 

"Els nois han d'arribar a l'escola amb les butxaques plenes, no buits, i treure els seus coneixements per a treballar-los en l'aula. (...) El treball comença donant la paraula als nens. Primer es mou el nen; recién després el mestre. El mestre ha de conèixer el que saben els nens abans d'actuar, perquè si es procedeix abans, segur fa mal. (...) Si fossin escoltats, els nens podrien dur a l'escola el seu propi pensament. El normal és que un nen que té una intel·ligència pràctica, hàbil amb les mans i que pot desarmar un motor, per a l'escola no val gens. Val només si sap elaborar lògicament dades. Aquesta classificació no té sentit. Aquesta actitud selectiva, que hi ha pocs llenguatges importants i que els altres no valen gens, conduïxen al nen al fracàs". 

"L'escola utilitza la desconfiança i això produïx una avaluació negativa basada en el que el noi no sap fer. Donant-se suport sobre el que sí sap fer bé, l'escola hauria de motivar-lo a recuperar i a guanyar el que no té com una conquesta. (...) L'escola transmisiva suposa que el nen no sap i va a escola a aprendre, mentre el mestre ensenya a qui no sap. Aquesta és una idea infantil, que pensa al nen com un got buit, mentre el mestre aboca coneixements que omplin al nen gradualment. (...) El nen sap i és competent i va a escola per a desenvolupar el seu saber". 

"L'escola ha de ser capaç de llegir la realitat concreta que envolta al nen. La geografia és la del seu barri; la història, la de la seva família". 

"El naixement de les democràcies occidentals i el desenvolupament industrial exigeixen de l'escola una formació elemental, una alfabetització massiva. Ho exigeixen perquè, si la democràcia significa gestió popular del poder, cada ciutadà podrà participar en ella en la mesura que es disposi d'instruments per a informar-se, expressar-se, discutir". 

"L'escola no canvia, continua sent de complement, roman la selecció encara que desplaçada cap als nivells superiors, els instituts, les universitats i el treball; puja el percentatge d'analfabetisme funcional, és a dir, el nombre dels quals mai utilitzen els instruments culturals més elementals proposats per l'escola: la lectura i l'escriptura". 

"El problema és més profund i continua latent sota les diverses formes estructurals i metodològiques: l'escola de tots no s'ha convertit en l'escola per a tots". 

"Ara que tot el món va a escola són moltíssims menys els quals poden trobar en la seva família les necessària bases-models culturals"